Adjunto: (Descargado veces)

Supòs que en Alemany es refereix a quan els estats varen passar d'un sistema teocràtic a un d'altre fonamentat en el racionalisme. Els primers teòrics són en Maquivel (S XV i XVI) i Hobbes (S XVII). Aquests senyors varen considerar, amb bon criteri per l'època, que la política havia de ser una ciència i no una branca de la religió. D'aquesta manera, la manera més racional d'actuar, pel moment, era juntar-se amb una persona poderosa, de poder absolut, però amb conviccions pragmàtiques i racionalistes. El pacte seria: "tu estaràs en el poder mentre siguis llest i puguis mantenir la pau social, jo estaré amb tu mentre la meva vida estigui protegida". En definitiva: en Maquiavel i en Hobbes consideraven que la política s'havia de regular per criteris racionals i no per criteris religiosos. Es tractava de facilitar els acords d'interès mutu, sin interferències morals (normalment religioses). Clar, per l'època com que la burgesia encara no tenia molt de poder, l'única defensa de l'individu burgès contra el gremialisme i el clericalisme, era pactar els mínims: la meva vida i la meva llibertat de pensament, sempre que aquesta llibertat no sigui perillosa pel poder del sobirà (per tant, res de limitacions religioses), a canvi d'obeir.

Com que encara no existia una ètica racionalista i burgesa, la nova burgesia s'estimava més deixar de banda tota moral (ja que només exitia la religiosa), i negociar amb les noves monarquies absolutistes en termes pragmàtics i d'interès comú. En Hobbes, que era liberal, va estar a favor d'un dictador com en Cronwell, però s'estimava més la seva dictadura fria i pragmàtica que l'alternativa: una monarquia fanàtica i supersticiosa.

Posteriorment, quan la burguesia ja va tenir més poder, a més de la pròpia vida varen començar a reclamar la protecció de la propietat i la capacitat de decidir, via parlament, a canvi dels imposts (aquí ja entraria el criteri que tu defenses, i que és el correcte des d'un punt de vista liberal). Es més: en Rousseau va més enllà, i diu que l'Estat ha de promoure l'igualtat i compensar les injustícies. Per això, considera que l'Estat ha d'estar en mans de la "voluntat general": una voluntat que no és només la voluntat de la majoria, sino que també constitueix una voluntat que garanteix l'igualtat de tots. Aquí, ja no entren només criteris utilitaris, sino que el racionalisme s'amplia al reconoixement ètic dels drets mínims de tota persona pel fet de ser persona: la persona passa a ser el centre de tot, i l'Estat només és un servidor de les persones, de les seves propietats i de la seva igualtat de drets. Tot això, va quedar fonamentat, poc més tard, amb en Kant. En Kant va donar base racional a la nova concepció política, creant una ètica, que es sol considerar el màxim avanç de l'ètica que ha existit, i en la qual la persona es el centre.

En Locke, en Rousseau i en Kant també eren liberals, però sembla que en Toni Alemany s'ha quedat en l'època del renaixement i postrenaixement. No sé si els seus criteris són franquistes, però com a mínim estan a prop de la política dictatorial d'en Cronwell.

Modificado el Mar Sep 2nd, 2008 07:06 pm por Pacorrone

Modificado el Mar Sep 2nd, 2008 07:55 pm por Dona Obdulia de Montcada

Modificado el Mar Sep 2nd, 2008 07:55 pm por Illenc*

Modificado el Mie Sep 3rd, 2008 07:39 pm por Illenc*